Quan una persona que es presenta a una càtedra de Intervenció al Patrimoni Arquitectònic, es planteja; quina classe magistral s’ha de fer?. La resposta no es senzilla. Et passa pel cap, la que sóc un especialista en la recerca que he fet?, la que has tingut una intervenció en la vida professional mes complexa?, la que sigui mes simbòlica per fer una càtedra?. La veritat es que ho he tingut fàcil, he triat la d’explicar la cúpula, cupola, coupole, kuppel, dome, dom, duomo. Aquest tematica, forma part d’una tasca professional i de recerca molt propera al meu curriculum vitae. Per altra part cúpula, significa; duomo, dome, dom , i utilitzat també, com a catedral, i per tan com a càtedra, i relacionat amb la meva tasca de magister operis sedis Dertosae. Per altra banda he de reconèixer que no sóc especialista en cúpules, però en aquets cas, he tingut la oportunitat de donar alguna classe in situ, a la cúpula de San Pietro del Vaticà, i a les principals cúpules de Roma. També he pogut reparar, in extremis, la cúpula oval de la Sagristia Major de la catedral de Tortosa del segle XVIII, al cop que he publicat diversos articles indexats sobre la trencada de cúpules.
El desenvolupament de la classe, es realitzarà en diverses fases, amb una durada prevista de 4 hores. On la primera part es dedicarà a la part teòrica, on s’explica què és una cúpula, la seva evolució, i els mètodes d’anàlisis i els mecanismes de col·lapse, amb una durada de 50 minuts. Així que la segona part estarà dedicada a un pràctica en la que es desenvoluparà, com una síntesis dels peritatges que es realitzen per la fissuració de la cúpula de San Pietro, tenint en compte la principal bibliografia sobre el tema; Il Tempio Vaticano e sua origine (1694) de Carlo Fontana, el Parere di tre mattematici sopra i danni, che si sono trovati nella cupola di S. Pietro sul fine dell'anno 1742, de Tommaso Le Seur, Francesco Jacquier i Ruggiero Giuseppe Boscovich i la Memorie historiche della gran cupola del Tempio Vaticano (1748) de Giovani Poleni.
La part teòrica de la classe magistral es desenvolupa en la definició del concepte cúpula amb els principals diccionaris d’arquitectura; Antonio Rejón de Silva y Lucas (1735-1796) amb Diccionario de las Nobles Artes para la Instrucción de los Aficionados, y Uso de Profesores (1788), el Diccionario de Arquitectura civil. Obra Póstuma de Don Benito Bails (1802) de Benito Bails (1730-1797), Vocabulario de Arquitectura Civil. Escrito por Mariano Matallana (1848), el Glosario de algunos Antiguos Vocablos de Arquitectura y de sus Artes Auxiliares. Por el Coronel de ejército Don Eduardo Mariategui (1876).
Es desenvoluparà després una primera part amb els antecedents de les primeres falses cúpules, definint els edificis circulars amb cúpules massisses de Roma. A continuació la tradició constructiva bizantina, amb la tècnica constructiva medieval i amb la doble cúpula, amb el concepte de làmina. El renaixement amb el redescobriment del passat, i les cúpules semicirculars, amb el cupulone di San Pietro i la seva la difusió. El barroc amb les cúpules ovals i aquelles imaginàries d'Andrea Pozzo (1642 -1709), per acabar amb la tradició de les cúpules de formes esfèriques (XVII-XIX). Una segona part amb l'evolució de les cúpules amb l’explicació de l’evolució conceptual d’aquestes; la cúpula de Santa María Fiore de Florència (1420-1446) de Filippo Brunelleschi (1377-1446), la cúpula de San Pietro (1546-1591) amb el projecte de Michelangelo Buonarroti (1475-1564) i les modificacions de Giacomo Della Porta (1533-1602) i reparacions de Domenico Fontana (1543-1607). Finalment la teoria de Hooke (1676) i la cúpula de Saint Paul‘s Londres (1685-1708) de Christopher Wren (1632-1723). La tercera part està dedicada als mètodes d’anàlisi de cúpules; els mètodes gràfics; Researches in Graphical Statics (1878) de Henry Turner Eddy, Notes on the stresses in framed spires and domes (1904) de W. Dunn, el Graphical analysis a text book on graphic statics (1921) de MS. Wolfe. La quarta part dedicada al Mètode d’Anàlisi Límit, i els Mètodes d’Anàlisi dels Elements Finits per analitzar el mecanisme de col·lapse d’una cúpula. Finalment es presenta un cas pràctic d’Intervenció al Patrimoni arquitectònic que és la cúpula oval entrada Sagristia Major de la Catedral de Tortosa de Josep Melet (1784).
BIBLIOGRAFIA
VÍDEOS
