El preparar el Projecte de la càtedra d’Intervenció al Patrimoni Arquitectònic és, sense cap mena de dubte, uns dels fets més transcendentals de la vida. El dia 9 de novembre tindré 59 anys, 4 mesos i 4 dies des que vaig néixer a Tortosa, 35 anys i 5 dies des que vaig acabar els meus estudis d’arquitectura, i 14 anys, 11 mesos i 25 dies des que hem vaig doctorar. Arribar aquí no ha estat fàcil, donat que jo no vinc del món acadèmic, tampoc sóc un arquitecte gaire mediàtic en l’àmbit de la meva professió, on em definiria més com un arquitecte rural.
Fa relativament poc que vaig intentar fer un traspàs de la meva llarga experiència professional cap a la universitat amb l’ensenyament de l’arquitectura. Primer a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili, on vaig dirigir el seu Departament d’Arquitectura i, en l’actualitat, com a Director de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya. Són exactament 10 anys, 2 mesos, i 8 dies que faig docència universitària en arquitectura, si bé abans ho havia fet en altres àmbits, com professor de l’Escola de Ciències Experimentals de la UIC a Tortosa, i professor Titular a l’Escola d’Arts i Oficis de la Diputació de Tarragona a Tortosa. Si Déu em dóna salut em restaran encara 10 anys, 7 mesos, y 25 dies per dedicar-me a la docència com a primer catedràtic a les Escoles d’Arquitectura catalanes d’Intervenció al Patrimoni Arquitectònic.